El mètode d'escolta d'Alfred Tomatis (II)

El Mètode de l’Escolta Tomatis  o  Àudio-Psico-Fonologia (APF) és una teràpia d’estimulació neurosensorial  auditiva que es basa en més de 50 anys d’investigació i experiència del  Dr. Alfred Tomatis (1920-2001), metge francès especialitzat en otorinolaringologia. Va dedicar gran part de la seva activitat professional a estudiar la relació entre l’oïda i la veu i per extensió al llenguatge, a la comunicació, a l’escolta i als múltiples problemes associats a una habilitat d’escolta deficient. El seu treball el va portar al desenvolupament d’una nova disciplina científica, Àudio-Psico-Fonologia (APF) que deu el seu nom a la relació que va establir entre audició, psicologia i fonologia.

​

El pare del Dr. Tomatis era cantant d’òpera  i va demanar al seu fill que tractés a alguns dels seus alumnes que havien perdut afinació. Tomatis els va fer diverses proves clíniques  i  va comprovar que quan disminuïen o perdien algun dels seus registres auditius també tenien dificultats en la seva emissió. Durant la seva investigació va descobrir que aquests sons que havien perdut es podien recuperar escoltant-los repetidament.  A la vegada estava estudiant com afectava a l’oïda el soroll excessiu al qual estaven exposats alguns treballadors industrials. Va observar que els obrers que tenien pèrdues auditives també presentaven problemes a la veu. La seva veu era més greu i amb problemes d'articulació. Es va adonar que els problemes eren similars als que presentaven els cantants de la consulta i que el test auditiu d’uns i altres tenien  molta similitud.  D’aquí va sorgir la hipòtesi que les pèrdues auditives dels cantants podrien ser degudes a la intensitat de la seva pròpia veu que ho va anomenar "trauma sònic". Va concloure que la veu no pot reproduir les freqüències que l'oïda percep de manera feble. L'oïda a través de la seva connexió amb el cervell controla la producció de la veu.  Aquests estudis  li van permetre establir la relació existent entre l’oïda i la veu.

​

D’aquí va fonamentar el seu mètode i la formulació d’una llei que conté tres principis. Aquesta llei va ser redactada i aprovada per l’Acadèmia de les Ciències i la Medicina de París:

​

1. La veu reprodueix els sons que l'oïda pot escoltar.

​

2. Si li donem a l'oïda la possibilitat d'escoltar correctament, la veu millora instantàniament  i inconscient.

​

3. És possible transformar la veu mitjançant una estimulació auditiva sostinguda durant un cert període de temps, amb l’Oïda Electrònica.

​

Un dels plantejaments bàsics de Dr. A. Tomatis va ser la distinció entre sentir i escoltar. Sentir  és la percepció passiva dels sons, mentre que escoltar és un procés actiu i voluntari que requereix del desig d‘utilitzar l’oïda per enfocar els sons seleccionats i així permetre una anàlisi ràpida i precisa del que s'escolta. La integració de què sentim i escoltem és necessària per aconseguir una bona comunicació.

​

Per Tomatis, l'escolta és un element fonamental en el desenvolupament i un acte vital durant totes les etapes de la infància, els anys escolars, la vida adulta i la tercera edat. Per alguna cosa, l'oïda és el primer sentit que desenvolupem completament en la fase embrionària. Podem aprendre a escoltar, i és sobre la base d'aquest principi que es va fonamentar aquest  mètode terapèutic,  per corregir els diferents problemes associats a una mala escolta.

​

El Dr. Tomatis també va aportar una teoria  alternativa pel que fa a la forma en què el so es transmet a l'oïda interna.

​

La teoria tradicional exposa que la transmissió del so és a través de la cadena d’ossets de l’oïda mitjana, per arribar a l'oïda interna. Però Tomatis defensà que la transmissió de so és principalment òssia: les ones sonores colpegen el timpà que transmet la vibració a l’os tempora que hi està enganxat. És a través de l’os que arriba a l'oïda interna i al cervell on dona resposta amb una acció reflexa que fa que s’activi la contracció i relaxació dels músculs de l’oïda mitjana, l’estrep i el martell. L’oïda mitjana doncs té una funció reguladora i d’amortització del so.

​

Aquests músculs, a la vegada, estimulen per vibració els òrgans de l’oïda interna, el vestíbul i la còclea, que estan recoberts per cèl·lules ciliades i converteixen aquesta vibració en estímuls elèctrics que alimenten una àmplia xarxa de nervis anomenats formació reticular. Així doncs, amb el moviment de les cèl·lules ciliades, de la còclea i el vestíbul, s’estimula  el cervell. O sigui que l'oïda interna té funció de "càrrega cortical". D'altra banda, al vestíbul informa el cervell del moviment del cos i per tant té un impacte en el ritme i l’equilibri.

​

Així doncs, l’escolta òptima depèn en l’àmbit neurofisiològic del  joc adequat dels músculs  motors de la cadena ossicular (el del martell i el de l’estrep)  i en l’àmbit psicològic del desig d’escoltar i comunicar.

​

La majoria de vegades quan ens referim a la funció de l'oïda pensem amb sentir, però hi ha més funcions que l'audició.

​

Recents estudis científics diuen que l'oïda és responsable del 90% dels estímuls externs rebuts i que queda demostrat que l'oïda serveix per a alguna cosa més que escoltar. És responsable de funcions com l’equilibri i coordinació, l’escolta activa i la dinamització cerebral.

​

Funcions de l’oïda:

​

1. Vestibular. El vestíbul és la part de l'oïda interna que controla el balanç, la coordinació, la verticalitat, l’equilibri, el ritme, els moviments corporals així com el to muscular. El procés d'integració sensorial depèn del sistema vestibular de l'oïda. Fins i tot controla els músculs dels ulls.

​

2. Coclear. La còclea és la part de l’oïda interna que transforma les vibracions acústiques en impulsos nerviosos que van al cervell i hi són analitzats. El vestíbul i la còclea actuen junts com enllaços entre el sistema nerviós i el cervell per a tota la informació sensorial. Per tant, el tacte, la visió i l'escolta són interpretats pel nostre sistema vestibular-coclear.

​

3. Energètica. Les nostres oïdes juguen un paper principal en l'estimulació del cervell. Segons diu A. Tomatis en el 1r Seminari de formació del mètode Tomatis (2005) “l'oïda es pot comparar amb una dinamo que transforma les estimulacions que rep en energia neurològica que alimenta el cervell”.

​

Quan el cervell té prou energia podem enfocar, concentrar, organitzar, memoritzar, aprendre i treballar llargs períodes de temps quasi sense esforç. Si no s’envien prou estímuls sonors al cervell hi pot haver cansament, falta de concentració, memòria, apatia o depressió.

​

Un altre dels seus grans descobriments fou adonar-se’n que l’oïda és el primer òrgan sensorial que es constitueix plenament al  llarg del desenvolupament del fetus. Des del  quart mes i mig de l’embaràs ja comencem a sentir,  en un medi aquàtic. És en aquest univers uterí de gran riquesa sonora que sentim els sons rítmics de la respiració, el pols cardíac i la veu de la mare que ressona a través de la columna vertebral i la pelvis que li fa de caixa de ressonància. Des d’aquesta mirada l’oïda té un efecte psicosensorial molt important a tenir en compte perquè el nen, en el claustre matern, inicia el desig d’escoltar.

​

Oïda Electrònica

El Dr. Tomatis va dissenyar  un aparell electrònic  anomenat  “'Oïda Electrònica”, per treballar la funció de l'escolta i perquè l'oïda restablís la seva funcionalitat. Els mecanismes principals són:

​

a) Filtres de freqüències, que permet  potenciar determinades freqüències.

​

b) Un sistema de bàscules que permet l'entrenament passiu dels músculs de l'oïda mitjana.

​

c) Equilibri, que permet  treballar la lateralitat auditiva.

​

Se sap que els sons afecten el cos de manera diferent en funció de les seves freqüències. Les vibracions de freqüència alta (de 3.000 a 20.000 hertz) proporcionen energia al cervell i afecten les operacions mentals i psicològiques; les de freqüència mitjana (de 1.000 a 3.000 hertz) es relacionen amb l'anàlisi del so, el llenguatge i la comunicació; i les de freqüència baixa (de 0 a 1.000 hertz) afecten el cos i la funció vestibular (el control del balanç i l'equilibri, el ritme, la coordinació, la verticalitat, el to muscular i l'orientació espai-temporal).

​

L'entrenament es realitza escoltant principalment música de Mozart, cants gregorians, la veu de la mare, cançons infantils i populars i la pròpia veu, a través d'uns auriculars equipats amb un vibrador ossi. El vibrador obliga la persona a escoltar a través dels ossos i els auriculars per l’oïda. El so es divideix llavors en dos senyals iguals però una precedint a l'altra: sensació (fenomen vibratori) i percepció (escolta). Les dues són gairebé instantànies i la diferència de temps transcorregut entre una i altra es diu "delay o retard" que és el temps necessari per posar el cos a l'escolta. Així doncs l’estimulació amb l'oïda electrònica s'assegura. No importa la condició auditiva de l'individu, encara que hi hagi sordesa l'estimulació arriba per la via òssia. Ja que a l'oïda mitjana amb les seves regulacions tensionals transformen i transporten els fenòmens aeris en fenòmens ossis i regulen el nivell de sensibilitat de la conducció òssia. Sabem que els ossos i la nostra pell també escolten i que són sensibles al so. No escoltem només amb les nostres oïdes.

​

Les persones que escolten massa per conducció òssia escolten primer amb el cos i després amb les oïdes. En conseqüència tots els sons van directament a l'oïda interna sense passar per cap filtre protector que esmorteeixi la intensitat i que elimini els sons de fons o indesitjats. Això explica la permanent reactivitat d'aquestes persones, ja que estan exposades i indefenses  a tots els sons de l'ambient pel fet que han perdut l'habilitat per focalitzar un so o deixar fora un soroll de fons.

​

El Mètode Tomatis entrena l’oïda perquè torni a ser l'entrada principal dels sons i que la conducció òssia esdevingui l'entrada secundària. Només així els sons poden ser processats correctament. Algunes persones, amb problemes d'atenció, això pot prendre un temps més llarg perquè l’oïda no està preparada per processar el so entrant correctament.

El test d’escolta

El test d’escolta és una exploració senzilla que consisteix a respondre a un conjunt d’estímuls sonors que s’escolten amb uns auriculars. Aquesta prova auditiva es fa abans de començar la teràpia per tal d’avaluar el cas i elaborar un diagnòstic.

​

El test representa una dimensió de l’escolta, no és solament una anàlisi "organomecanicista", sinó que busca una interpretació global i psicològica de la persona. Amb el resultat es farà la programació.
Durant la teràpia es fan tests de seguiment.

​

LA TERÀPIA

La teràpia consisteix en un entrenament auditiu que s'aconsegueix a través d'una estimulació sonora per mitjà d’un aparell electrònic, l'Oïda Electrònica. El Dr. Tomatis afirmava que aquesta estimulació corregeix les connexions neuro-sensorials que són immadures o que s'han establert de manera incorrecta.

Les  fases

La primera fase és el "Retorn Sònic Musical" que consisteix a filtrar progressivament la música fins a escoltar només els sons filtrats o de freqüència alta, tal com el fetus l’escolta en el claustre matern, escolta líquida. En aquest moment és quan en els nens i en alguns adults se’ls fa escoltar  la veu de la mare, a qui se li ha demanat  de gravar-la llegint un conte i que després l’escolten amb sons filtrats.

​

La segona fase, "Sons Filtrats", consisteix a mantenir l'escolta amb sons filtrats, que simulen l'escolta del fetus dins l'úter matern des del 5è mes de gestació fins al seu naixement. En aquesta fase s’escolta música i/o veu materna.

​

La tercera fase és el "Part Sònic", en què es comença a afegir progressivament les freqüències cada vegada més baixes, fins a escoltar tot el rang de so.

​

Les fases de Pre-Llenguatge i Llenguatge són considerades les "Fases Actives" del programa i consisteix a repetir el que s’escolta (música, paraules o frases) o llegir davant d'un micròfon, mentre s'escolta amb els auriculars.

​

En altres casos la programació no passa per aquestes fases, ja que ho determina el test d'escolta, altres proves o el motiu de la consulta.

​

La durada

La durada aproximada d'un programa del mètode de l’escolta Tomatis és de tres mesos. Inclou cicles de sessions i de pauses. Les sessions solen durar una hora i mitja.

​

És possible fer una part de la teràpia a domicili alternant-t’ho amb el centre. En aquest cas disposem  d’aparells tècnics adequats.

​

En quins problemes ens pot ajudar aquests mètode terapèutic?

​

Dificultats d’aprenentatge -Trastorns de conducta -Dèficit d’atenció -Dificultats motores - Trastorns del llenguatge -Trastorns del desenvolupament -Estrès -Problemes de veu o d'oïda musical -Integració d'idiomes, facilitant-ne l’aprenentatge -Preparació al part -Estats d'ansietat –Estats depressius  -Reforça la confiança en un mateix -Millorar el procés creatiu -Creixement personal.

Qui se’n pot beneficiar:

​

Infants:

-Millora l'atenció, la concentració i la memòria.
-Atenua els trastorns de conducta (hiperactivitat, estrès...).
-Consolida l'equilibri i la coordinació del cos.
-Ajuda a millorar les dificultats d'expressió, retard del llenguatge, lecto-escriptura i dislèxia.
-Augmenta l'interès per aprendre i facilita el rendiment escolar.
-En dificultats escolars per manca de motivació, pors, angoixes, depressió o diferents estats emocionals.

Adolescents i adults:

-Aporta l'energia que cal per alimentar el pensament, la reflexió, la creativitat, la memòria i la concentració.
-Augmenta l'interès per aprendre.
-Millora la fluïdesa i espontaneïtat de la comunicació.
-Alteració de l'estat d'ànim: depressió, ansietat.
-Desenvolupament personal.
-Millora el rendiment esportiu.
-Problemes de veu o d'oïda musical.
-Prepara l'oïda per a una òptima integració d'idiomes.

Tercera Edat:

-Estimula l'activitat cerebral i enforteix la capacitat d'organització del pensament, la creativitat, la memòria i la concentració.
"Per a un cervell no hi ha ni vacances ni jubilació", diu Alfred Tomatis. L'oïda energitza el cervell i mitjançant l'estimulació auditiva s'enforteix la capacitat d'organització del pensament, la memòria i per tant, la creativitat.

​

Embaràs:

-Ajuda a la mare a viure l'embaràs i el part amb més plenitud i actitud positiva.
-Dinamitza i a la vegada relaxa.
-Allibera tensions, estrès i angoixes.
- El nadó "Tomatis" mostra precocitat i maduresa en les seves adquisicions primerenques.

Veu, música i cant:

​

-El mètode permet optimitzar l’escolta i millorar el control de la veu parlada i cantada en tots els seus paràmetres (impostació, timbre, volum, afinació, pronunciació, etc.)

Diferents patologies:

- Ajuda a les persones amb trastorns que es caracteritzen per retards i alteracions del desenvolupament de les capacitats cognitives, de comunicació i interacció social, com els trastorns de l'espectre autista (TEA) i altres trastorns que se li solen associar: la síndrome d'Asperger, les dificultats del processament sensorial o la síndrome de Down.

​

Com a complement a altres teràpies perquè estimula l’organització neurològica i reforça la comunicació inter-hemisfèrica.

Idiomes:

​

Cada idioma se situa dins d'un rang determinat de freqüències sonores i té un patró d'entonació particular. Una oïda acostumada a un determinat medi lingüístic pot experimentar dificultat a captar amb precisió els sons d'un altre idioma. Si l'oïda no capta els sons, la veu no els pot reproduir.

El Mètode de l’Escolta Tomatis  ofereix un sistema d’estimulació auditiva especialment dissenyat per facilitar la integració d’idiomes,  preparant l’oïda a escoltar correctament els sons de cada idioma.

El programa no substitueix l’estudi, però sí que permet escoltar-lo, reproduir-lo i integrar-lo de manera més ràpida i natural.